“Cuando miramos, normalmente sólo vemos lo que se nos da a nuestro alrededor: cuatro cosas - a veces muy pobres- vistas sólo por encima en medio del infinito.
Mirad el más sencillo de los objetos. Tomemos, por ejemplo, una vieja silla. Parece que no es nada. Pero pensad en todo el universo que incluye: las manos y los sudores cortando la madera que un día fue árbol robusto, lleno de energía, en medio de un bosque frondoso en unas altas montañas, el trabajo amoroso que la construyó, la ilusión que la compró, los cansancios que ha aliviado, los dolores y las alegrías que habrá aguantado, quien sabe si en grandes salones o en pobres comedores de barriada... Todo, todo participa de la vida y tiene su importancia. Hasta la silla más vieja lleva en su interior la fuerza inicial de aquellas savias que ascendían de la tierra, allí en los bosques, y que aún servirán para calentar el día en que, astillada ya, arda en algún hogar.”

-Antoni Tàpies
El juego de saber mirar
A los jóvenes amigos de Cavall Fort
Cavall Fort (Barcelona), núm. 82 (enero de 1967)

A partir del desarrollo de un proyecto escultórico en medio de la pandemia del Covid19, un grupo de alumnos de escultura de la Facultad de Bellas Artes de Barcelona, hemos podido desglosar una red en forma de catálogo web, mostrando una visión de la realidad del juego del saber mirar, como bien dice Antoni Tàpies, la pureza de la sencillez.
A partir de los elementos de los que dispusimos en esos momentos de confinamiento, hemos podido trabajar a partir de pensar que nuestras piezas podían serlo todo. No lo que tenía que ser explícitamente.

Fuimos invitados a jugar, a mirar atentamente ... a pensar.





“Quan mirem, normalment només veiem el que se’ns dóna al voltant nostre: quatre coses –a vegades ben pobres– només vistes per sobre enmig de l’infinit. Mireu l’objecte més senzill. Agafem, per exemple, una vella cadira. Sembla que no sigui res. Però penseu en tot l’univers que ella comprèn: les mans i les suors tallant la fusta que un dia va ser arbre robust, ple d’energia, al mig d’un bosc frondós en unes altes muntanyes, l’amorós treball que la va construir, la il·lusió que la va comprar, els cansaments que ha alleujat, els dolors i les alegries que haurà aguantat, qui sap si en grans salons o en pobres menjadors de barriada... Tot, tot participa de la vida i té la seva importància! Fins i tot la més vella cadira porta dintre seu la força inicial d’aquelles sabes que pujaven de la terra, allà als boscos, i que encara serviran per donar escalf el dia que, feta estelles, cremi en alguna llar.”

-Antoni Tàpies
El Joc de saber mirar
Als Joves amics de Cavall Fort
Cavall Fort (Barcelona), núm. 82 (gener de 1967).

A partir del desenvolupament d'un projecte escultòric enmig de la pandèmia del Covid19, un grup d'alumnes d'escultura de la Facultat de Belles Arts de Barcelona ​hem pogut desglossar una xarxa en forma de catàleg web, mostrant una visió de la realitat del joc de saber mirar, com bé diu l’Antoni Tàpies, la puresa de la senzillesa.
A partir dels elements de què disposàvem en aquests moments de confinament hem pogut treballar a partir de pensar que les nostres peces podien ser-ho tot. No el que havia de ser explícitament.

Vam ser convidats a jugar, a mirar atentament ... a pensar.
inicio